La LLUM en contra dels LLUMS

Entre els cants i melodies que naixen del cor de la Terra,
dues persones sinceres es troben amb la personal harmonia,
que sols la presència d’un poc de la viva llum del dia
desfa l’elegància a qui amb cura eixe sentiment s’aferra.

I en la soledat de la nit
tot sentit canvia,
tot sentit és harmonia
en la companyia de la dolça nit.

Les ciutats ja no llueixen tot l’esplendor de cultura,
doncs és el Sol, per a esta terra, nostra llum portadora de vida.
Però als amants això poc importa on esta nit és a l’amor a qui es crida.
A la amant això gens li importa, doncs és la bellesa qui l’acompanya amb cura.

“Per què no és sempre de nit, inclòs quan és de dia?
Per què a l’albada no continua este somni, somni de vida?

La nit és la porta que permet els pas dels llums
que il•luminen els teus astres i estels, i a nosaltres,
dos enamorats que mai s’hagueren trobat entre altres,
també ens il•luminen els llums, llums que no són sinó els teus ulls.”